diumenge, 10 de maig de 2009

Vergonya i preocupació de mare - Laura Rosell

Publicada com "Demonitzar l'home", resumida a "La Vanguardia" digital i edició paper el dia 12.05.2009

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090512/53700947916.html


Sóc mare de dos fills, noi i noia. Des de petits els varem inculcar amb son pare, el respecte per les persones i la diversitat.
Recordo però com donades les circumstàncies, incidia més amb la meva filla “Nena, que quan siguis gran cap home et mantingui, sigues independent, i que si estàs amb algú sigui per que l’estimes. No et deixis fer mal per ningú”
El resultat d’aquest adoctrinament és una dona lliure, casada per amor, treballadora, amb sentit comú i sobretot molt d’amor propi. La meva nena, és ja una dona de 34 anys i me’n sento orgullosa.

Ara però penso que potser aquest adoctrinament sobre la llibertat, el no deixar-se maltractar, l’ésser lliure, independent, etc potser l’hauria d’haver rebut també el meu fill. I no és que el noi visqui malament, ans al contrari… hem tingut la sort de que es casés amb una dona com cal. Treballadora, carinyosa, i sobretot persona de bon cor i digne. Però donades les circumstàncies socials en que fins i tot des de certs estaments públics es fa apol.logia de la violència en contra dels homes, sento que potser les mares hauríem també d’haver ensenyat als nostres fills que ells també podíen ésser maltractats i a defensar-se’n.

Ahir mateix a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (Barcelona) DUODA Centre de Recerca de la UB, col.laborant l’Institut Català de la Dona, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Ministerio de Igualdad, entre d’altres, patrocinaven un event en que entre d’altres llibres es comercialitzava l’SCUM (també conegut com “el exterminio del hombre”) llibre que des de l’any 1984 es va titllar d’apol.logia de la violència contra el genere masculí. Amb els nostres diners, els de tots, volen minar una guerra terrible.

Ha cambiat tant la societat en 25 anys! I és que de víctimes s’ha passat a ésser botxí, sense cap mirament, en recerca de la venjança… No obstant crec que ens equivoquem. Cerquem venjança en una generació majoritàriament innocent.

Laura Rosell Borrell - Terrassa