http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009031600_4_320343__Opinio-Cartes
Aquests últims dies la Sra. Aído, titular de la cartera del Ministeri d'Igualtat, ha estat objecte d'entrevistes en ràdio, premsa i televisió, en celebrar-se el dia 8 de març el Dia Internacional de la Dona, així com per la proposta de nova llei de l'avortament.
El Ministeri d'Igualtat, amb Bibiana i el seu, per a mi incomprensible, somriure perenne, ha costat i està costant molts diners a tots els espanyols -personalment en qüestiono la necessitat- i s'ha demostrat ineficaç, si fem cas a les xifres in crescendo de les dones que moren en aquest país, cavall de batalla d'aquest ministeri. Tot aquest argument és que no resulta apropiat en els temps que corren, i menys venint d'una dona, però crec que ja és moment que s'escolti un altre tipus de discurs, una mcia més ampli, i censurat per no ser "adequat" a les directrius que ens governen.
Ningú percep que lleis tipus Llei Integral de Violència de Gènere estan generant abusos i que la seva inoperància cap a les veritables maltractades es deu als mateixos?
La societat entén com a normal que es col·lapsin jutjats per denúncies frívoles, mentre les que sofreixen en pròpia pell el maltractament continuat hagin d'esperar mesos, o fins i tot anys, perquè tot l'engranatge judicial s'engegui i no sigui massa tard per a elles?
Per què aquest Govern concedeix més importància a les dones com a víctimes en detriment dels menors?
Des del Ministeri d'Igualtat, són conscients que en aquest país es criminalitza a tots els homes pel mer fet de ser homes? Tenen dades i xifres d'homes maltractats i assassinats per dones?
Sembla ser que totes aquestes preguntes creen cert desassossec a polítics i associacions feministes, potser per temor que s'obri la Caixa de Pandora i es faci visible una realitat que s'oculta.
dilluns, 16 de març del 2009
dijous, 12 de març del 2009
Ancladas en el pasado - Elena Porras - Secretaria de ADICC
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090312/53658120982.html
Ancladas en el pasado, utilizan los tópicos más típicos, repitiendo, una y otra vez, su caduco y obsoleto discurso. Su afán de que secundemos su radicalismo, cada vez menos encubierto, les ha permitido, durante muchos años, mostrarse como abanderadas de un colectivo que nada tiene que ver con el sentimiento real de igualdad, obligaciones y derechos que perseguimos otras muchas.
A algunas de ellas les sonó la flauta, situándose en cargos, donde viven y conviven apoltronadas, "escarchofadas", aferradas y posicionadas en su otra dimensión, muy alejadas del pueblo llano, de la ciudadana de a pie. No son más que una mala y peor versión de un falso Feminismo en el que nos ponen limitaciones y etiquetas al resto de mujeres, queriéndonos convertir en víctimas de lo que no somos.
Redirigiéndonos hacia lo que, según ellas, debemos y podemos hacer. Son copia exacta-clon, sin duda, de una sociedad machista que tanto han criticado y a la que tanto se asemejan sus actos.
Si ser feminista significa comulgar con sus mismos ideales, con sus mismas opiniones, prefiero definirme como Mujer igualitaria.
Mujer orgullosa de ser Mujer, Mujer coherente, Mujer que comparte y va de la mano de hombres/mujeres, alejada de tanto Sexismo y Feminismo mal entendido, repleto de resentimiento que no nos conduce a nada.
Ancladas en el pasado, utilizan los tópicos más típicos, repitiendo, una y otra vez, su caduco y obsoleto discurso. Su afán de que secundemos su radicalismo, cada vez menos encubierto, les ha permitido, durante muchos años, mostrarse como abanderadas de un colectivo que nada tiene que ver con el sentimiento real de igualdad, obligaciones y derechos que perseguimos otras muchas.
A algunas de ellas les sonó la flauta, situándose en cargos, donde viven y conviven apoltronadas, "escarchofadas", aferradas y posicionadas en su otra dimensión, muy alejadas del pueblo llano, de la ciudadana de a pie. No son más que una mala y peor versión de un falso Feminismo en el que nos ponen limitaciones y etiquetas al resto de mujeres, queriéndonos convertir en víctimas de lo que no somos.
Redirigiéndonos hacia lo que, según ellas, debemos y podemos hacer. Son copia exacta-clon, sin duda, de una sociedad machista que tanto han criticado y a la que tanto se asemejan sus actos.
Si ser feminista significa comulgar con sus mismos ideales, con sus mismas opiniones, prefiero definirme como Mujer igualitaria.
Mujer orgullosa de ser Mujer, Mujer coherente, Mujer que comparte y va de la mano de hombres/mujeres, alejada de tanto Sexismo y Feminismo mal entendido, repleto de resentimiento que no nos conduce a nada.
dilluns, 9 de març del 2009
Custòdia compartida: mentides i veritats d'un tema complex
http://www.catalunyapress.es/noticia.php?pIdNoticia=10076&pIdioma=cat&pSeccion=3
Experts legals i associacions d'afectats opinen sobre un tema polèmic
Custòdia compartida: mentides i veritats d'un tema complex
5 de Març de 2009
Xavier Prera.- La voluntat del Govern de modificar el Codi Civil ha provocat reaccions oposades. La gran polèmica és la custòdia compartida. Cal legislar? Quins drets té cadascú? Quins arguments esgrimeixen partidaris i detractors?
La custòdia compartida no és només un concepte, és també una manera de veure el món, les relacions de parella. Però darrere de les aparents innocències i d’actituds que semblen sinceres, hi ha persones que busquen la trampa per aconseguir les condicions més avantatjoses, oblidant el que realment importa: els nens.
Aquestes trampes són bàsicament dues, tot i que no hi ha estadístiques clares. La primera d’elles és la d’aquells pares que pensen que si aconsegueixen la custòdia compartida no hauran de pagar pensions a la mare perquè tindran al nen les mateixes hores que la mare.
S’encarrega de desmuntar aquesta teoria “egoista” és Antonio Rubio, president de la Secció de Drets Matrimonials del Col·legi d’Advocats de Catalunya, qui afirma que en aquest tipus de judicis existeix la proporcionalitat, es a dir, que un pare no deixa de pagar la pensió per tenir la custòdia sinó que això depèn dels ingressos de pare i mare.
“Si el pare guanya 5.000 euros i la mare 1.000, per molt que hi hagi custòdia compartida haurà de seguir pagant una pensió”, afirma. El mateix passa amb la vivenda; en última instància són els ingressos el que decideix.
La segona trampa: acusar el pare de maltractaments
La segona ‘jugada’ que existeix en aquest tema és la d’aquelles dones que, suposadament, s’inventen maltractaments per aconseguir la custòdia dels fills i que el pare hagi de pagar una pensió “molt important” sense poder veure els seus fills.
Entitats com l’Associació de Dones per la Igualtat i la Custòdia Compartida (ADICC) o la de Pares Separats de Catalunya afirmen que aquesta pràctica està molt estesa i que tenen dades que ho confirmen. Inclús afirmen que tenen xifres que arriben al 70%.
Hi ha d’altres, però, que sostenen que aquesta teoria no té cap sentit. Es tracta de gent com Montserrat Tur, membre de l’Associació de Dones Juristes de Catalunya, qui sosté que el darrer informe del Govern espanyol diu que “aquest delicte és un dels que té menys denúncies”.
Tur, que ha treballat tant a l’administració pública com en diferents associacions i que coneix bé el tema, afirma que la major part de les separacions són de mutu acord entre els dos cònjuges i, en canvi, hi ha “poques custòdies compartides”. Això vindria a demostrar que tampoc hi ha tants pares que vulguin tenir els fills al 50%.
Un model de societat darrere
“S’ha de ser realista”, afirma Tur, “i saber en quina societat vivim. Hi ha pares que, afortunadament, ajuden les seves dones i passen molt temps amb els fills, però encara n’hi ha molts que no”. I aquí radica el perill de la custòdia compartida, en aquelles persones que la demanen per diners.
També hi ha opinions com la de la Núria Sauné, presidenta d’ADICC, qui creu que la societat “és prou madura” com per assumir el canvi del Codi Civil en aquest aspecte.
En qualsevol cas, es tracta d’un tema controvertit, que genera opinions molt dispars i en el que el Govern ha volgut intervenir. Alguns l’acusen d’entrar als menjadors de les llars, d’altres el feliciten per adaptar-se al segle XXI.
Però, més enllà de la legislació que puguin aportar les administracions, la clau la dona Tur, de l’Associació de Dones Juristes: “cada família és un cas; per tant, està bé establir quins són els efectes en cas de ruptura però després s’ha d’estudiar cada situació per no caure en tòpics”.
Experts legals i associacions d'afectats opinen sobre un tema polèmic
Custòdia compartida: mentides i veritats d'un tema complex
5 de Març de 2009
Xavier Prera.- La voluntat del Govern de modificar el Codi Civil ha provocat reaccions oposades. La gran polèmica és la custòdia compartida. Cal legislar? Quins drets té cadascú? Quins arguments esgrimeixen partidaris i detractors?
La custòdia compartida no és només un concepte, és també una manera de veure el món, les relacions de parella. Però darrere de les aparents innocències i d’actituds que semblen sinceres, hi ha persones que busquen la trampa per aconseguir les condicions més avantatjoses, oblidant el que realment importa: els nens.
Aquestes trampes són bàsicament dues, tot i que no hi ha estadístiques clares. La primera d’elles és la d’aquells pares que pensen que si aconsegueixen la custòdia compartida no hauran de pagar pensions a la mare perquè tindran al nen les mateixes hores que la mare.
S’encarrega de desmuntar aquesta teoria “egoista” és Antonio Rubio, president de la Secció de Drets Matrimonials del Col·legi d’Advocats de Catalunya, qui afirma que en aquest tipus de judicis existeix la proporcionalitat, es a dir, que un pare no deixa de pagar la pensió per tenir la custòdia sinó que això depèn dels ingressos de pare i mare.
“Si el pare guanya 5.000 euros i la mare 1.000, per molt que hi hagi custòdia compartida haurà de seguir pagant una pensió”, afirma. El mateix passa amb la vivenda; en última instància són els ingressos el que decideix.
La segona trampa: acusar el pare de maltractaments
La segona ‘jugada’ que existeix en aquest tema és la d’aquelles dones que, suposadament, s’inventen maltractaments per aconseguir la custòdia dels fills i que el pare hagi de pagar una pensió “molt important” sense poder veure els seus fills.
Entitats com l’Associació de Dones per la Igualtat i la Custòdia Compartida (ADICC) o la de Pares Separats de Catalunya afirmen que aquesta pràctica està molt estesa i que tenen dades que ho confirmen. Inclús afirmen que tenen xifres que arriben al 70%.
Hi ha d’altres, però, que sostenen que aquesta teoria no té cap sentit. Es tracta de gent com Montserrat Tur, membre de l’Associació de Dones Juristes de Catalunya, qui sosté que el darrer informe del Govern espanyol diu que “aquest delicte és un dels que té menys denúncies”.
Tur, que ha treballat tant a l’administració pública com en diferents associacions i que coneix bé el tema, afirma que la major part de les separacions són de mutu acord entre els dos cònjuges i, en canvi, hi ha “poques custòdies compartides”. Això vindria a demostrar que tampoc hi ha tants pares que vulguin tenir els fills al 50%.
Un model de societat darrere
“S’ha de ser realista”, afirma Tur, “i saber en quina societat vivim. Hi ha pares que, afortunadament, ajuden les seves dones i passen molt temps amb els fills, però encara n’hi ha molts que no”. I aquí radica el perill de la custòdia compartida, en aquelles persones que la demanen per diners.
També hi ha opinions com la de la Núria Sauné, presidenta d’ADICC, qui creu que la societat “és prou madura” com per assumir el canvi del Codi Civil en aquest aspecte.
En qualsevol cas, es tracta d’un tema controvertit, que genera opinions molt dispars i en el que el Govern ha volgut intervenir. Alguns l’acusen d’entrar als menjadors de les llars, d’altres el feliciten per adaptar-se al segle XXI.
Però, més enllà de la legislació que puguin aportar les administracions, la clau la dona Tur, de l’Associació de Dones Juristes: “cada família és un cas; per tant, està bé establir quins són els efectes en cas de ruptura però després s’ha d’estudiar cada situació per no caure en tòpics”.
dissabte, 7 de març del 2009
COMUNICAT DE PREMSA PLE DEL PARLAMENT 04.03.09
ADICC (Assoc. Dones per la Igualtat i la Custòdia Compartida)
Presidenta: Nuria Sauné Corral – DNI 36.984.943 T Telf 606.99.38.07
Sotspresidenta: Cristina Tenas i Rosell DNI 45474348J – Telf 619 36 65 18
Secretària: Elena Porras i Sanchez DNI 40326856J Telf 696 71 19 74
COMUNICAT DE PREMSA
Barcelona a 04 de març de 2009.
Després d’assistir la Ple del Parlament pel que fa a la modificació del Llibre II referent a la Persona i la Família, la Federació Catalana d’Afectats per Divorcis i Separacions (FECADISE) i les associacions que allà estàvem representades volem fer una valoració del que ha succeït i que ja esperàvem.
La consellera Montserrat Tura ha estat reforçant el que més tard seria el discurs del PSC, esmentant la heterogeneïtat de la realitat que ens envolta, pel que fa a la diversitat de famílies i a la distribució de les responsabilitats parentals sense distinció.
CiU ha presentat una esmena a la totalitat amb arguments febles i, fins i tot insultants per a la població catalana. Acusa els catalans de no estar prou preparats per a un canvi legislatiu d’aquest caire, cosa que no ens deixa de semblar un menyspreu cap a la nostra societat, que sempre ha estat pionera social i laboralment. CiU pensa que necessitem anar mica a mica, article a article, per tal que la llei no vagi per davant de la realitat social. Des del nostre punt vista, no deixa de ser una postura demagògica amb altres intencions polítiques. Ens fa la impressió que els nostres fills, la nostra gent gran estan sotmesos als interessos polítics de CiU i el seu desig de governar a Espanya. Tot plegat, la postura de CiU ha estat un seguit de despropòsits i sense sentits, acusant de voler donar urgència a un tema que no el té. Probablement els senyors de CiU no tinguin pressa, però els afectats i, en especial els avis, no tenen massa més temps per perdre en ximpleries palauenques. Quan valen els nostres fills, senyors de CiU? De debò creuen que guanyaran les properes eleccions catalanes i podran retardar aquesta llei fins a la propera legislatura, quan estiguin al capdavant de la Generalitat?
Un cop més, hem de donar un vot de confiança al Govern. El PSC ha mantingut els pactes als que, fins ara, s’ha compromès. Han admès que s’han de fer modificacions al projecte de llei i treballar-lo ben a fons per tal de tenir un text adient amb la realitat del carrer. El PSC, fins i tot, ha fet seves algunes de les nostres reivindicacions: “Els nens no se separen”; “Els avis han de tenir el màxim contacte amb els seus néts”. Esperem que, a partir de la data, seguim treballant pel bé superior del menor.
Pel que fa a ERC i ICV-EUIA, val a dir que han tingut un discurs ambigu i amb poca força. Som conscients dels problemes interns d’aquests dos grups que estan vinculats amb feministes radicals, més lluny de la igualtat i la protecció de les persones que d’una realitat injusta, discriminatòria i més a prop de venjança que de la mediació. Caldrà treballar molt i molt per tal de que aquests lobbys enquistats surtin, pel bé dels partits i, sobretot, pel bé dels ciutadans.
Ciutadans ens ha sorprès presentant esmena a la totalitat doncs, tan sols volien esmenes a l’articulat. Tot i així, volen dir les coses pel seu nom: custòdia compartida i no intoxicar-nos amb més paraules com responsabilitat parental que duen a l’equívoc i a la poca claredat i transparència.
Des de FECADISE volem agrair l’esment dels grups polítics a la nostra presència en l’hemicicle i encoratjar-nos a seguir pressionant, doncs, segons han manifestat, sense nosaltres, aquest projecte de llei no hauria tirat endavant amb tanta empenta. Els volem dir que seguirem treballant perquè la ciutadania tingui la llei que esdevingui justa i adaptada a la realitat de la societat catalana. Serem exigents i no permetrem que es manipuli ni s’amagui sota paraules matusseres la claredat i la misèria d’aquells que són persones i famílies.
Senyors diputats, seran els nostres fills els que els jutjaran.
Núria Sauné Corral
Presidenta ADICC (Associació Dones per la Igualtat i la Custòdia Compartida)
Membre de FECADISE
Presidenta: Nuria Sauné Corral – DNI 36.984.943 T Telf 606.99.38.07
Sotspresidenta: Cristina Tenas i Rosell DNI 45474348J – Telf 619 36 65 18
Secretària: Elena Porras i Sanchez DNI 40326856J Telf 696 71 19 74
COMUNICAT DE PREMSA
Barcelona a 04 de març de 2009.
Després d’assistir la Ple del Parlament pel que fa a la modificació del Llibre II referent a la Persona i la Família, la Federació Catalana d’Afectats per Divorcis i Separacions (FECADISE) i les associacions que allà estàvem representades volem fer una valoració del que ha succeït i que ja esperàvem.
La consellera Montserrat Tura ha estat reforçant el que més tard seria el discurs del PSC, esmentant la heterogeneïtat de la realitat que ens envolta, pel que fa a la diversitat de famílies i a la distribució de les responsabilitats parentals sense distinció.
CiU ha presentat una esmena a la totalitat amb arguments febles i, fins i tot insultants per a la població catalana. Acusa els catalans de no estar prou preparats per a un canvi legislatiu d’aquest caire, cosa que no ens deixa de semblar un menyspreu cap a la nostra societat, que sempre ha estat pionera social i laboralment. CiU pensa que necessitem anar mica a mica, article a article, per tal que la llei no vagi per davant de la realitat social. Des del nostre punt vista, no deixa de ser una postura demagògica amb altres intencions polítiques. Ens fa la impressió que els nostres fills, la nostra gent gran estan sotmesos als interessos polítics de CiU i el seu desig de governar a Espanya. Tot plegat, la postura de CiU ha estat un seguit de despropòsits i sense sentits, acusant de voler donar urgència a un tema que no el té. Probablement els senyors de CiU no tinguin pressa, però els afectats i, en especial els avis, no tenen massa més temps per perdre en ximpleries palauenques. Quan valen els nostres fills, senyors de CiU? De debò creuen que guanyaran les properes eleccions catalanes i podran retardar aquesta llei fins a la propera legislatura, quan estiguin al capdavant de la Generalitat?
Un cop més, hem de donar un vot de confiança al Govern. El PSC ha mantingut els pactes als que, fins ara, s’ha compromès. Han admès que s’han de fer modificacions al projecte de llei i treballar-lo ben a fons per tal de tenir un text adient amb la realitat del carrer. El PSC, fins i tot, ha fet seves algunes de les nostres reivindicacions: “Els nens no se separen”; “Els avis han de tenir el màxim contacte amb els seus néts”. Esperem que, a partir de la data, seguim treballant pel bé superior del menor.
Pel que fa a ERC i ICV-EUIA, val a dir que han tingut un discurs ambigu i amb poca força. Som conscients dels problemes interns d’aquests dos grups que estan vinculats amb feministes radicals, més lluny de la igualtat i la protecció de les persones que d’una realitat injusta, discriminatòria i més a prop de venjança que de la mediació. Caldrà treballar molt i molt per tal de que aquests lobbys enquistats surtin, pel bé dels partits i, sobretot, pel bé dels ciutadans.
Ciutadans ens ha sorprès presentant esmena a la totalitat doncs, tan sols volien esmenes a l’articulat. Tot i així, volen dir les coses pel seu nom: custòdia compartida i no intoxicar-nos amb més paraules com responsabilitat parental que duen a l’equívoc i a la poca claredat i transparència.
Des de FECADISE volem agrair l’esment dels grups polítics a la nostra presència en l’hemicicle i encoratjar-nos a seguir pressionant, doncs, segons han manifestat, sense nosaltres, aquest projecte de llei no hauria tirat endavant amb tanta empenta. Els volem dir que seguirem treballant perquè la ciutadania tingui la llei que esdevingui justa i adaptada a la realitat de la societat catalana. Serem exigents i no permetrem que es manipuli ni s’amagui sota paraules matusseres la claredat i la misèria d’aquells que són persones i famílies.
Senyors diputats, seran els nostres fills els que els jutjaran.
Núria Sauné Corral
Presidenta ADICC (Associació Dones per la Igualtat i la Custòdia Compartida)
Membre de FECADISE
dilluns, 2 de març del 2009
Rajoy, y la presunción de inocencia - Cristina Tenas Rosell
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090315/53660328867.html
Agrio es el tono en que el presidente del PP de España reivindica para sus compañeros Bárcenas y Galeote una presunción de inocencia que, según éste, el juez Garzón no aplica.
Agrio es el tono de quien ve que uno de los principios fundamentales le son retirados a golpe de prejuzgar por parte ya no solo del juez si lo hizo, sino de una opinión pública cansada, fatigada y asqueada de políticos corruptos algunos, y corruptelas varias que se van destapando. Y si no, vengan a Mallorca y verán la que aquí se ha liado.
Pero no menos agria es la reivindicación de todos los padres divorciados a los que igualmente se les imputa sin ningún tipo de presunción de inocencia, cargos de manipulación, maltrato a hijos o ex esposas, solo para sacar beneficios económicos e inmuebles en los procesos de divorcio.
La ley de divorcio no obstante, así como la de violencia de género, solo defiende a un tipo de víctimas, y margina a otros solo por ser hombres. Así que Sr. Rajoy, la presunción de inocencia y la discriminación, antes que sus colegas, la están sufriendo millones de familias. Y usted y los suyos, junto con los del otro bando político, son quienes legislan. Quizás estén a tiempo de modificar las aberraciones y sin sentidos que se han sacado de la manga recientemente para satisfacer a algunos lobbies. Piensen que al final, todos votamos. Y que muchos de ustedes también son padres. Puede que un día les de la vuelta la tortilla y se vengan al lado de los realmente discriminados y difamados.
Agrio es el tono en que el presidente del PP de España reivindica para sus compañeros Bárcenas y Galeote una presunción de inocencia que, según éste, el juez Garzón no aplica.
Agrio es el tono de quien ve que uno de los principios fundamentales le son retirados a golpe de prejuzgar por parte ya no solo del juez si lo hizo, sino de una opinión pública cansada, fatigada y asqueada de políticos corruptos algunos, y corruptelas varias que se van destapando. Y si no, vengan a Mallorca y verán la que aquí se ha liado.
Pero no menos agria es la reivindicación de todos los padres divorciados a los que igualmente se les imputa sin ningún tipo de presunción de inocencia, cargos de manipulación, maltrato a hijos o ex esposas, solo para sacar beneficios económicos e inmuebles en los procesos de divorcio.
La ley de divorcio no obstante, así como la de violencia de género, solo defiende a un tipo de víctimas, y margina a otros solo por ser hombres. Así que Sr. Rajoy, la presunción de inocencia y la discriminación, antes que sus colegas, la están sufriendo millones de familias. Y usted y los suyos, junto con los del otro bando político, son quienes legislan. Quizás estén a tiempo de modificar las aberraciones y sin sentidos que se han sacado de la manga recientemente para satisfacer a algunos lobbies. Piensen que al final, todos votamos. Y que muchos de ustedes también son padres. Puede que un día les de la vuelta la tortilla y se vengan al lado de los realmente discriminados y difamados.
diumenge, 1 de març del 2009
LOS RESULTADOS DE UN MAL DIVORCIO - DISCULPAS DE UNA MADRE
Os escribo para pediros disculpas, a vosotros y a mi hijo. Tengo 67 años, me llamo Maria y soy nacida en Lleida. Separada desde hace 30 años, entonces mi consciencia no estaba tan desarrollada como actualmente. Hoy todavía lloro por el mal que hice a mi hijo, lo separé de su padre. Hace aproximadamente 5 años que lo veo por la calle y no quiere saber nada de mi, no existo para el. Me gustaría poder volver hacia atrás y corregir todos mis errores, devolverle la sonrisa que un día yo le robé, pero creo que ya es demasiado tarde, estoy enferma y mi vida se apaga poco a poco. Lo comprendo, comprendo que hoy su madre para el sea única y exclusivamente la persona que lo apartó de su padre. Yo soy culpable de que mi hijo odiase a su padre, yo soy culpable de que mi hijo hoy sea una victima más de la injusticia y el no pueda abrazar a su hija, mi nieta, a la que llevo sin poder abrazar más de 5 años. He tenido conocimiento de que mi hijo se ha organizado junto a vosotros y que él, al igual que su padre ama a su hija por encima de todas las cosas. Con esto no pretendo que el me perdone, no tengo derecho a pedírselo, pero con esto pretendo que jamás nadie vuelva a cometer el error que yo cometí. Mi edad ya no me lo permite, pero me gustaría poder cambia mi vida por la del padre de mi hijo, que el fuese quien pudiese disfrutar sus últimos momentos junto a el… Los mismos que un día yo les robé. Os deseo que tengáis suerte de corazón, espero que todas las personas que componéis Lleida por la Custodia Compartida tengáis suerte, porque vuestra lucha es justa.
Suerte hijo.
HERODOTO, BIBIANA AÍDO Y LORENTE ACOSTA. -
Decía Herodoto: "La democracia lleva el más bello nombre que existe... igualdad." . Quizás Herodoto no se cuestionó que en algún lugar del mundo se debiera explicar el término igualdad.En un país de políticas de Igualdad, como en el que vivimos, en el que parece ser se protege a todos por igual, yo me cuestiono si no se han dejado nuestros legisladores alguna observación por el camino.
Se legisla cualquier forma de discriminación, pero no la positiva. Se determinan las medidas judiciales de protección a las víctimas, en femenino.
Incluso se describen las normas procesales penales. En el Capítulo III, Art. 58.5 a) se describen a quien o quienes se deben pedir responsabilidades penales, a saber: “ (sic)…contra quien sea o haya sido su esposa, o mujer que esté o haya estado ligada al autor por análoga relación de afectividad, aun sin convivencia, así como de los cometidos sobre descendientes propios o de la esposa o conviviente (hombre)…(sic).
Ahora empiezo a entender la razón por la cual se dictan sentencias como una ejemplar en Palma de Mallorca donde se “disculpa” a la agresora (ex esposa y militar) de las lesiones físicas y psicológicas con secuelas graves, reconocidas por su Señoría, producidas a la nueva conviviente (mujer) de su ex marido. La explicación es lógica, su Señoría considera que la agresora no tenía intención de causar tantos daños físicos y psicológicos.
Claro, su Señoría, con el mayor de mis respetos, esto se debe a que la Legislación sobre Igualdad de género no contempla semejante situación. Queda dispensado con la gracia y la venia de los Legisladores de este país. Las víctimas de accidentes de tráfico son indemnizadas aún cuando el daño es sin intención, pero eso debe pertenecer aotro Código…..
¿Es posible que el Ministerio de Igualdad y el Sr. Lorente Acosta sigan propugnando sus modelos de igualdad para todo el mundo?¿Hay mujeres/hombres de primera y otras/os de segunda? Las dudas me acongojan Srs., ¿será esta una nueva arma de destrucción masiva del postmachismo-neommachismo o como quiera que ustedes le llamen?. Créanme, me cuesta mucho conciliar el sueño pensando qué tienen ustedes planificado para mañana…..
Mis más sinceras y angustiadas ¿gracias?
Núria Sauné Corral
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
