Des de FECADISE i L’Associació de Dones per la Igualtat i la Custòdia Compartida, ens complau reiterar la nostra enhorabona al TSJC al demostrar el seu sentit comú i el real interès pel benestar dels nostres nens. Aquesta segona sentència,a només cinc dies de l'anterior, que ja crea Judisprudència en la que de nou, el TSJC, es pronuncia a favor de la custòdia compartida com millor alternativa pels fills de pares separats. Ens omple de satisfacció ésser partíceps d'aquesta 'tan anhelada coherencia', que sens dubte demanda la nostra societat actual per tal d’assolir una igualtat real d'ambdós progenitors i que sobretot vetlla pels drets dels infants.
Observem igualment que la C/C no té per que desequilibrar les opcions econòmiques de les parts quan hi ha grans diferències, i per tant ens complau que quedi patent que l’exercici de la paternitat es pot desvincular dels bens materials. Considerem que igual que s’ha fet en aquests casos, s’estudii la situació econòmica d’ambdós progenitors sempre, i s’equiparin des d’un rasant basat en la vertadera igualtat. En aquest cas s’ha otorgat la casa a la mare fins que “com a mínim” les dues filles s’independitzin, la qual cosa ens porta a pensar que es deu tractar d’un error tipogràfic, ja que ajustant-nos a la igualtat vertadera hauria de ser “com a màxim”.
Sembla que la nostra societat poc a poc va prenent consciència de que divorciar-se no té per que ésser perdre el contacte amb els fills. Molts pares viuen i sobreviuen en situacions que sovint ratllen l'infrahumà donat que queden absolutament desamparats a nivell econòmic. La vinculació fins ara dels béns materials i la custòdia monoparental ha estat en molts casos emprada abusivament per persones que enlloc de vetllar pel benestar dels menuts han vetllat pels propis.
No oblidem que als petits també els afecta veure el seu pare sense casa, sense recursos, i en algunes ocasions fins i tot denunciat falsament per a simplement prendre-li tot allò pel que ha lluitat fins al moment del divorci.
Si fins ara la tesi ha estat que la custodia compartida sense acord no protegia als menors, he quedat més que patent que la custòdia monoparental sense acord encara els fa més mal, donat que es dona un freqüent abús del progenitor custodi damunt el petit per a presionar-lo i empenye'l cap a la manipulació. Recordem que per a un infant el seu màxim referent, la seva "religió" és la paraula dels pares. Si perden contacte amb un d'ells i l'altre ataca constantment al que no hi és, el menut creix condicionat, desamparat i amb forts desequilibris emocionals.
Esperem que tot plegat no es tracti d'un simple miratge, sino d'una ferma realitat que prengui força, i es faci extensible a la resta de l'estat i no tan sols a Catalunya.
Elena Porras Sanchez DNI 40.326.856J
Cristina Tenas Rosell DNI 45.474.348J
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada