Segons la "Real Academia Española", la igualtat, en la seva accepció davant la llei diu: Principi que reconeix a tots els ciutadans capacitat per als mateixos drets.
Nosaltres, sense ser catedràtiques de la llengua, afegiríem "i obligacions". I és que alguns grups anomenats feministes, reclamen la igualtat. Però la igualtat que elles desitgen no és la equitativa que entén la RAE, i ni tan sols la que entén qualsevol persona, incloent els menors d'edat. Per què si a un infant li demanem si una cosa és igual a una altra, no enté cap dubte.
No així aquestes senyores, que pretenen fer-nos veure com a igualitàries actituds que són absolutament discriminatòries cap al sexe masculí.
La igualtat a casa significa que ambdós participen del manteniment econòmic de la llar. De la neteja, la roba, el menjar... per tant responsabilitats. I la mateixa igualtat és la que hauria de significar beneficis a ambdues parts en cas de separació i / o divorci, al liquidar la societat que en comú han format.
I és que, si dues persones iguals decideixen un dia compartir les seves vides, i per tant els seus béns i deutes, a l'hora de la separació haurien d'ésser conseqüents i dividir amb la mateixa alegria (no emocional, però si de simplicitat) amb la què en el seu dia els vàren unir.
És evident que l'home i la dona no són iguals. Per molt que vulguem la igualtat, només ho podem ser en drets i obligacions. Les persones de gènere diferent no són ni seran mai iguals. Però és una qüestió de sexe, purament fisiològica. Mai una qüestió de capacitat, aptitut o actitut. En aquests àmbits sí que podem ésser iguals. Tan iguals com desiguals. I és que en això no hi ha igualtat ni dins el mateix gènere.
Les característiques de cada ésser humà pel que fa a la força, perseverància, dolçor , capacitat d'estimar, d'entregar-se, de treballar, de sacrificar-se.... i un llarg etcètera, són absoluta i radicalment diferents entre persones, fins i tot, del mateix sexe. Per tant, si de debó volem la igualtat hauríem de començar per acceptar que tots som diferents. I que cada persona té les seves vessants positives i d'altres de negatives, o dit d'una altra manera, virtuds i defectes. Partint d'aquesta premisa, i una vegada acceptada, podríem i hauríem de lluitar per gaudir algun dia de lleis igualitàries, oportunitats idèntiques a nivell laboral, sous igualitaris, per a persones que realment duguin a terme funcions iguals o equiparables.
Els nostres gobernants haurien de treballar per a que aquesta societat i la del futur, gaudeixin del privilegi d'ésser iguals davant la llei, la feina, la societat, quedant el sexe de la persona com quelcom que hom gaudeix en l'intimitat de casa seva.
Qui no treballi en aquesta direcció està participant activament de la lluita de poder entre sexes. De la guerra pel materialisme, de la discriminació com a objecte lucratiu o de benefici per part del discriminador, de la malaltia de la societat present i de la futura, per què creixerà amb prejudicis imposats i inculcats per la mateixa societat en la que a diari es desenvolupa.
No hi ha més que una motivació per aquesta manera de fer: L'interés econòmic en el que lamentablement es redueix la mentalitat de qui poc o res té a oferir i per qui es redueix a l'estat del compte corrent a final de mes.
Hem de fer tot allò que estigui a les nostres mans per a intentar salvar aquest món. És el nostre i el llegat que deixarem als nostres fills i néts. Visquem-lo intensament, amb sentit de la justícia, igualtat, respecte i tolerància.
Cris
1 comentari:
Bé, ja fa estona que estic navegant pel vostre bloc i després de llegir aquest article voldria felicitar-vos per aquest bloc!! és molt interessant!!
Estic totalment d'acord amb tot el què dius amb aquesta carta de presentació!!
Us seguiré llegint!! a seguir lluitant pel la igualtat i per la custòdia compartida!
Publica un comentari a l'entrada