Antoni Ruiz i gabarrón. Llagostera.
De quina part està la justícia?
Això és el que em pregunto després d´haver passat unes vacances de Nadal sense els meus fills i tot perquè així ho imposa la mare dels meus fills, que no és ningú, només és mare i només per això ja és intocable. Mentre a la majoria de cases els nens gaudeixen de regals i alegria, els meus no m´han ni vist la cara, ni tan sols saben que hi ha regals a casa per obrir, no he tingut ni la mínima oportunitat de dir-los-ho. Ni tions, ni Pares Noels ni cartes als Reis Mags em retornaran aquests dies perduts... A quina justícia ha de recórrer un pare maltractat que any rere any s´afarta de tractar les injustícies d´una mare al jutjat? Organisme a més a més que no hi posa remei i ni tan sols respecta l´opinió del pare, és més, encara he de sentir-me dir per part del jutge si «vull arribar a un pacte amb la mare», quin pacte vol que faci amb una persona que priva un pare del més gran que té? És totalment irracional i em qüestiono contínuament a quin grau de sensibilitat hem arribat i a sobre totalment tolerat per l´organisme que té més potestat en aquest assumptes familiars, quan el més senzill és que els progenitors puguin parlar obertament i sense problemes dels seus fills, cosa que des que m´he separat no he pogut fer amb la mare dels meus i només perquè ella és mare i jo sóc pare...
Digueu-me doncs si això no és maltractament i una humiliació.
Digueu-me doncs si això no és maltractament i una humiliació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada